500

Aquesta és l’entrada número 500 d’aquest blog. Mare meva.

M’encanta tenir aquest blog, m’encanta escriure, m’encanta penjar fotos i parides. Una de les coses que més mal m’ha fet ha estat haver de tancar aquest blog per visites no desitjades. Lo lògic, per celebrar les 500 entrades, seria tornar a obrir-lo a tot el públic. Però no em sento capaç. No em sento capaç de tornar a obrir-lo per haver de tornar-lo a tancar d’aquí un temps. Perquè, malgrat tal vegada no passés, tal vegada sí. Així que no l’obriré aquest blog. Mar illenca quedarà així, privatitzat, almenys durant un temps (llarg o no llarg, qui sap).

Bé, m’estic embullant.

La qüestió és: vull tenir un blog obert. El vull, sí, ara, ja. I com que no tinc ni les energies ni la necessitat de tenir dos blogs, aquesta serà la darrera entrada a Mar Illenca. Això només vol dir això, que és la darrera entrada en aquest blog. Però hi ha tot un blog, nou i impolut, per seguir la ?feina? que he fet aquí durant aquest anys.

Illa se transforma. Però només és una transformació superficial. És només un canvi de blog, de direcció, de colors i, també, d’idioma.

Espero mantenir l’esperit de Mar Illenca. Perquè això és el que m’agrada. I, si la nova aventura no funciona, tornaré a Mar Illenca. Em queden moltes coses penjades que tinc al cap o fins i tot escrites que hauria d’haver penjat per aquí. No lo he fet i no sé si ho faré al nou blog. Hi ha coses que sí, idees que sí, però hi ha qualque entrada que fa mesos vaig escriure i no he tingut mai el coratge de penjar-la aquí. I no crec que tingui el coratge de penjar-la allà. Perquè, al cap i a la fi, allò serà només una continuació d’això.

La foto és feta meva, fa uns mesos, a Barcelona. Pareix que fa mil anys. Com les entrades escrites i no penjades, no la havia mostrada mai per aquí.

Ens veim.