A la fi vaig gaudir d’anar al cinema!
Aquesta és la història d’un home vidu amb tres filles que, en un cap de setmana que se’n van a passar amb la seva família (pares, germans, nebots), coneix a una dona de la qual (of course) s’enamora però, oh!, és l’al·lota del seu germà!
Això és bàsicament la trama... no gens complicada, però de la que treuen molt de suc.
La història em va parèixer molt divertida, els actors genials i tot una trouppe de personatges secundaris molt encertats. Fins i tot els escenaris em varen parèixer molt adequats.
Té moltes estones divertides i mai no arriba a ser massa pastelosa... excepte per la família perfecta del protagonista... deu existir a qualque banda del món una família tan amorosa, encantadora, feliç i perfecta? Jo crec que no!
Malgrat això, tornaria a veure aquesta peli avui mateix.
I seguint amb cinema, fa dos dies vaig veure “Mentiras arriesgadas” una peli de James Cameron de l’any 1994 amb en Arnold Schwarzeneger i Jamie Lee Curtis que en el seu moment vaig veure al cinema. No la pensava veure, però a la fi em vaig enganxar. És una peli entretinguda, exagerada com tot el cinema d’acció americà, però divertida. El que em va cridar l’atenció és que, a dia d’avui, crec que és impossible que es torni a fer una peli així: amb dolents dolentíssims àrabs que intenten atacar les principals ciutats dels Estats Units i no ho aconsegueixen per la intervenció d'un heroi. Ja quasi havia oblidat la visió innocent que aquesta potència mundial tenia de si mateixa abans de l’11-S. Vista ara, la peli és molt diferent que quan es va estrenar fa més de 10 anys. La història principal és divertida però aquest fons semi-polític no té cap sentit ara per ara... Com han canviat les coses en tant poc temps... serà que m’estic fent gran.
I avui, m’he aixecat amb una altra notícia cinèfila: ha mort Charlton Heston. Supòs que li faran milions d’homenatges i repetiran algunes de les seves pelis durant els pròxims dies. I sí, no negaré que va ser un gran actor i va fer pelis impressionants, però quan pens en ell, la única imatge que em ve al cap és a “Bowling for Columbine”, amb un rifle a les mans i cridant allò de què si li volen llevar que ho facin “from my cold, dead hands!”.
Això és bàsicament la trama... no gens complicada, però de la que treuen molt de suc.
La història em va parèixer molt divertida, els actors genials i tot una trouppe de personatges secundaris molt encertats. Fins i tot els escenaris em varen parèixer molt adequats.
Té moltes estones divertides i mai no arriba a ser massa pastelosa... excepte per la família perfecta del protagonista... deu existir a qualque banda del món una família tan amorosa, encantadora, feliç i perfecta? Jo crec que no!
Malgrat això, tornaria a veure aquesta peli avui mateix.
I seguint amb cinema, fa dos dies vaig veure “Mentiras arriesgadas” una peli de James Cameron de l’any 1994 amb en Arnold Schwarzeneger i Jamie Lee Curtis que en el seu moment vaig veure al cinema. No la pensava veure, però a la fi em vaig enganxar. És una peli entretinguda, exagerada com tot el cinema d’acció americà, però divertida. El que em va cridar l’atenció és que, a dia d’avui, crec que és impossible que es torni a fer una peli així: amb dolents dolentíssims àrabs que intenten atacar les principals ciutats dels Estats Units i no ho aconsegueixen per la intervenció d'un heroi. Ja quasi havia oblidat la visió innocent que aquesta potència mundial tenia de si mateixa abans de l’11-S. Vista ara, la peli és molt diferent que quan es va estrenar fa més de 10 anys. La història principal és divertida però aquest fons semi-polític no té cap sentit ara per ara... Com han canviat les coses en tant poc temps... serà que m’estic fent gran.I avui, m’he aixecat amb una altra notícia cinèfila: ha mort Charlton Heston. Supòs que li faran milions d’homenatges i repetiran algunes de les seves pelis durant els pròxims dies. I sí, no negaré que va ser un gran actor i va fer pelis impressionants, però quan pens en ell, la única imatge que em ve al cap és a “Bowling for Columbine”, amb un rifle a les mans i cridant allò de què si li volen llevar que ho facin “from my cold, dead hands!”.
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada