De vegades connectes amb qualcú, quan menys t’ho esperes, on menys t’ho esperes. Freqüentment no va més enllà, simplement és una connexió puntual, inesperada i sorprenent, que et fa somriure sense voler i que t’il·lumina en moments peculiarment foscos. Hi ha connexions que duren uns segons, mentre hi ha un contacte visual momentani i que s’obliden en quant el contacte es perd. N’hi ha d’altres, en canvi, que duren anys i anys, malgrat el temps que hagi passat, la distància que separi o la quantitat de gent que hagi hagut enmig. Són connexions estranyes, tan sorprenents com les altres, amb una durabilitat inusitada. I enmig, entre les connexions instantànies i les connexions quasi eternes, hi ha tot un ventall de possibilitats infinites, que et sorprenen o es presenten en qualsevol moment, en qualsevol lloc.
Les connexions sempre et fan sentir qualque cosa, bona, dolenta o estranya. Te fan sentir bé perquè te fan sentir viva, plena d’energia i de sensacions positives; te fan sentir malament perquè saps que de vegades, no aniran més enllà d’un instant momentani; te fan sentir estranya perquè no saps si quedarà en una llumeta que s’ha encès puntualment o si es convertiran en el far que et guia i il·lumina. I per tant només queda una cosa, esperar. Esperar que la teva vida estigui plena de connexions, de llums. I mentrestant gaudir. Gaudir d’ulls que t’han mirat, et miren, o et miraran; de somriures que t’han il·luminat, t’il·luminen o t’il·luminaran; de records que et fan somriure, persones que et fan pensar, connexions infinites que dia a dia ens esperen al voltant de qualsevol cap de cantó.
No estic xerrant d’amor, ni d’amistat, ni de sexe. Només xerr sobre connexions, no sé si m’enteneu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada