Els motius pels quals em compro un llibre determinat i no un altre són tan estranys i variats com els mateixos llibre que em compro. D’aquest en concret, vaig llegir una ressenya a un diari i em va cridar l’atenció lo molt que es pareixien, a primer cop d’ull, els protagonistes a uns que jo mateixa havia creat fa ja un temps: al·lota jove i madura i home adult i creatiu que, irremediablement, s’enamoren. Probablement el 90% de les històries que es conten són històries d’amor. I històries d’amor en les que els protagonistes són molt diferents (edats, cultures, el que sigui) n’hi ha a milers. Però les dues línies que havia llegit sobre aquests dos em cridaren l’atenció. I el títol em pareixia molt suggerent. Així que el vaig comprar i quasi no podia esperar a acabar el que estava llegint abans per començar-lo...Amb tantes expectatives, és normal que finalment m’hagi sentit una mica decebuda. La protagonista femenina, Nikki, és una jove madura segons l’autor però, per què? Perquè es bona estudiant? Perquè ja ha tingut relacions sexuals? Perquè té una relació relativament bona amb els seus pares? Perquè comença a sortir a un home quasi 20 anys major que ella? Perquè va en moto? Perquè fa surf? No ho sé, per jo és una jove normal de 17 anys tan madura o immadura com ho pots ser a aquesta edat. I el protagonista masculí, Alessandro... bé, aquest no sé ben bé com és. Em cau bé, però de vegades tenc la sensació de què no el coneix massa... vull dir, el trob una mica indefinit en molt d’aspectes.
No ho sé, no vull ser molt crítica, tal vegada és que estic desbordada amb tant d’amor teòric, però el llibre no em va parèixer molt més que una historieta d’amor més a la qual se li podria extreure molt més suc. Supós que estic cansada de històries amb final totalment previsible.
Bé, els secundaris m’han caigut bé. Però no sé si em llegiria un altre llibre del mateix autor. Supós que li donaré una segona oportunitat, però més endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada