"Vestido para la muerte" de Donna Leon

M’agrada molt comprar llibres i, en general, tots els que llegeixo són propis (o com a molt, de qualque familiar). Per això se’n fa estrany llegir un llibre que no és meu. I aquest no ho és.

Aquest és un dels dos llibres relacionats amb Venècia que he llegit de forma simultània. Llegir dos llibres alhora va contra tots els meus principis, però quan preparava la maleta pel meu viatge a Lisboa, vaig ficar aquest (que encara no havia començat) pensant que en el vol d’anada m’acabaria l’altre (que estava i, he de dir, encara estic acabant). Idó no, no vaig poder acabar l’altre llibre perquè oh, sorpresa, no el vaig agafar [*].

La història comença amb l’aparició d’un home vestit de dona assassinat i amb el rostre desfigurat. El comissari Guido Brunetti s’encarrega de la investigació i poc a poc es descobreix que el que pareixia un cas de doble vida relacionat amb el món de la prostitució i els travestits amaga una trama molt més complicada amb branques que es perden a nivells molt més.

No coneixia l’obra de Donna Leon abans de llegir aquest llibre. M’ha semblat una història entretinguda i bona per llegir en avions i aeroports. Amena, interessant i entretinguda, què més puc demanar? M’han deixat un altre llibre de la mateixa autora (i amb el mateix protagonista) així que qualsevol dia d’aquest el llegiré.

[*] He de dir que l’altre llibre, del que ja escriuré quan li arribi el moment, no m’estava agradant especialment, així que segurament qualcú podria dir que aquest fet d’”oblidar-lo” no és tal, sinó una petita broma del meu subconscient.