Mal de cor

Avui tinc mal de cor.

És una sensació estranya aquesta, sobre tot perquè no sé ben bé d’on bé. No me l’han trencat ni tinc cap motiu concret perquè em faci mal. Però avui tinc mal de cor.

És més bé una sensació general, com una melancolia que m’ha tocat puntualment i fa que s’estrenyi el cor. En general, el meu cor és allà, on ha d’estar, on sempre ha estat, fent la seva feina tan rutinària com imprescindible. Però avui, ho sento. Sé que està allà, ben endins del meu cos. Ho noto.

I ha estat estrany, perquè el mal de cor m’ha vingut de cop. Així, com si no res, en mig de la feina, mentre escoltava aquesta cançó, he sentit aquest estrany mal de cor.

I, el que és més curiós, es que fa un parell de setmanes ja em vaig aixecar amb mal de cor.

Així, com si res, vaig obrir els ulls, me’n vaig aixecar i vaig començar a sentir el meu cor, estava allà, patint i em va envair aquesta sensació general de melancolia que en aquell moment em va sorprendre, i a la que a dia d’avui ja quasi, quasi m’he avesat.

Serà que m’estic fent gran.

O igual és culpa de la cançó, o de la primavera o de l’al·lèrgia.

O tal vegada no té explicació.

A la foto, la meva nova orquídia, que malgrat el mal de cor, me l’omple de goig cada vegada que la veig.