Amb el cor alegre

És curiós. Poc més d’un mes després d’un mal de cor que em va agafar per sorpresa, me’n vaig trobar a jo mateixa amb el cor alegre.

Què és de meravellós sentir el cor alegre!

Era estrany. Estava en mig de la mar, fent feina moltes hores, amb uns nivells d’estrès i de responsabilitat que pareixia que no em deixaven ni temps per dormir i, així i tot, el meu cor estava alegre.

Tal vegada tingués relació amb viure envoltada de la mar.

O amb rentar-me les dents amb vistes a Cabrera.

O amb descobrir, dia a dia, que la feina anava sortint com estava planejat.

O veure dofins botant al freu de Cabrera.

O sentir les rialles dels meus companys, tres cobertes més a baix, gaudint de la dura feina.

O sentir-me observada per una gran tortuga marina.

O rebre un somriure amable i amistós quan menys m’ho esperava.

O, tal vegada, va ser la suma de tot això.

Però el meu cor va estar alegre. Per un parell de dies, per un parell d’hores, què més dóna. La felicitat no es pot mesurar en el temps que dura. Quan la trobes, simplement l’has de gaudir.

Malgrat sigui només per un parell de dies, per un parell d’hores o per un parell de minuts.

I ara?

Ara res.

A la foto, feta meva, una gavina corsa (Larus audouinii) volant lliure i, probablement, amb el cor alegre (per què no?).