D’un bosc de ginkgos (i d’altres vegetals)

Sincerament, quan fa quasi 10 mesos vaig recollir llavors de Ginkgo biloba en els jardins d’un monestir italià, no pensava que això donaria per tant. Perquè ja he contat que estic com a boja amb el meu meravellós ginkgo, que fins i tot ha superat l’atac de cucs psicòpates.

Doncs bé, ara el meu ginkgo té dos germanets petits (dels que ja vaig escriure aquí quan encara eren només unes petites llavors germinades), que ja estan creixent feliços i sans, un devora d’altre.


I no només això. Les dues llavors prometedores de les que ja vaig parlar, estan germinant! Què és això? Si seguim així en un parell de mesos tindré un petit i meravellós bosquet de ginkgos. Oh, quina felicitat... Un bosc de ginkgos...


No puc dir el mateix el julivert. És la segona planta de julivert que agonitza. Ja no sé què fer.


Afortunadament, els meus (i recentment adquirits) mini-pensaments me fan oblidar els petits fracassos vegetals als quals m’he d’enfrontar.



M’estic aficionant massa a les plantes. Hauré de crear una etiqueta només per elles?