L'increïble cor minvant

El meu cor està minvant.

A poc a poc.

Ho noto, ho sento.

Cada cert temps, quan s’ha d’enfrontar a certs esdeveniments més o menys tristos, més o menys decepcionants, es contreu una
micona. Un poc, un poc.

I, a la vegada que es contreu, pel mateix procés de deshidratació (o de desamorització) les cèl·lules que formen les seves membranes externes, s’eixuguen i es tornen més dures, més resistents. Més impermeables.

I així, el meu cor, a poc a poc, cada vegada és més petit, més dur, més inaccessible.

On acabarà la història del meu increïble cor minvant?

A la foto (que no té absolutament res a veure), raïms colorits.