El meu cor està minvant.
A poc a poc.
Ho noto, ho sento.
Cada cert temps, quan s’ha d’enfrontar a certs esdeveniments més o menys tristos, més o menys decepcionants, es contreu una
micona. Un poc, un poc.
I, a la vegada que es contreu, pel mateix procés de deshidratació (o de desamorització) les cèl·lules que formen les seves membranes externes, s’eixuguen i es tornen més dures, més resistents. Més impermeables.
I així, el meu cor, a poc a poc, cada vegada és més petit, més dur, més inaccessible.
On acabarà la història del meu increïble cor minvant?
A la foto (que no té absolutament res a veure), raïms colorits.
diumenge, 10 d’octubre del 2010
L'increïble cor minvant
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada