He tornat

Després de passar-me pràcticament deu dies a l’altra banda de la mar, al seu extrem més nord oriental, on ja ni tan sols es diu Mediterrani, he tornat.

Deu dies a una ciutat entre dos mars, entre dos continents, entre dues (o moltes més!) cultures.

I en aquest deu dies, he treballat, he passejat, he fet fotos, he rigut, he pensat.

I, sobre tot, he deixat de banda la meva realitat, el meu dia a dia, la meva rutina estimada. He oblidat totes les feines pendents que havia de fer (i, òbviament, no he fet). I no ha passat res.

I, en tornar, m’he hagut d’enfrontar a robes usades per rentar, habitacions brutes per arreglar, feines noves que assolir, i tasques pendents per acabar.

Quan me’n vaig anar, era final d’estiu. Ara és començament d’hivern.

Està molt bé això d’anar-se’n, partir. Però també està molt bé això de tornar, regressar.

Sí, he tornat!

A la foto, feta meva, posta de sol a Istanbul. En vendran moltes més, de fotos.