Anant i tornant

He estat dos mesos quasi sense viatjar. Cosa sorprenent on les hagi. I no només això, sinó que en aquest temps, he anat cada dia a la feina. Vull dir, no he estat de vacances ni malalta i només me’n vaig agafar dos dies lliures: un per recuperar-me de la Viena inoblidable i un altre per recuperar-me de tot un vespre cinèfil.

Això vol dir que, durant vàries setmanes, he anat i tornat a/de la feina cinc dies per setmana. Pareix lo normal, però en el meu cas és extraordinari. I durant aquestes llargues setmanes laborals, he descobert (o tal vegada només recordat) que sóc una privilegiada.

Cada dia, quan vaig cap a la feina, veig aquest edifici, talment així


Cada dia, quan torn de la feina, veig aquest edifici, talment així


El Castell de Bellver i la Seu de Mallorca són dos llocs emblemàtics de la nostra illa, de la nostra ciutat. Molts de turistes i estudiants els visiten. Són objecte d’admiració, estudi i goig. Són signes vius de la nostra història passada i del nostre present. I jo, cada dia, els veig, anant i tornant.
No és que fins ara no m’hagués fixat, que sí, però amb tant de viatjar, amb tant d’anar dalt i baix, de vegades no ens adonem que hauríem (hem) de gaudir cada dia de totes i cadascuna de les petites coses que estan al nostre abast. Perquè si no cerquem la bellesa i la felicitat en el nostre dia a dia, no les trobarem en paradisos llunyans i perduts.

Les fotos són ben dolentes, però això de fer fotos i conduir a la vegada se li donava millor a la meva jo cretenca!