Ljubljana

Una de les avantatges de viatjar per feina és que vas a llocs on probablement no havies pensat que viatjaries mai i, per tant, tens oportunitat de conèixer llocs que d’altra manera no descobriries. Usualment durant els viatges de feina no tens oportunitat de visitar massa coses, però sí de quedar-te amb quatre punts clau del lloc on visites i amb impressions suficientment clares sobre si voldries o no voldries tornar allà simplement per plaer i no per feina.

La capital d’Eslovènia compleix tot lo descrit al paràgraf anterior: és un lloc al qual probablement no se m’hagués acudit viatjar mai per plaer (si viatjar per plaer fos una cosa habitual a la meva vida) però ara que ho conec puc dir que hi tornaria de nou, amb més temps i menys feina.

Ljubljana és una ciutat petita (m’encanten les ciutats petites), amb un riu que travessa el seu casc antic (m’encanten les ciutats amb rius), amb una colina en mig coronada per un castell (m’encanten les ciutats amb..., he de seguir?), amb gran part del casc antic només per vianants (m’encanten...), amb moltes terrassetes per prendre qualque cosa (m’encant...), amb moltes tendetes petites i acollidores (m’en...), amb les bicis com principal mitjà de transport (m’...), amb un mercat ple de colors i aromes (). A més, té una vida nocturna molt agradable, és una ciutat molt jove (una quinta part dels seus habitants són estudiants). I té Campari. I un menjar fabulós. I gent molt amable. I els eslovens són bastant guapos. I... I... I... Hi tornaria.