Menorca (de nou)

Ja vaig dir, fa no tant, que hi tornaria a Menorca. I hi he tornat. Aquesta vegada amb una mica més de temps i menys feina (gens!).

Recordo perfectament la primera vegada que vaig anar a Menorca, l’espectacular entrada al port de Ciutadella, la magnífica entrada al port de Maó, en ambdós casos en vaixell. Durant molt d’anys, només he conegut de Menorca això: els seus ports, les seves dues ciutats principals. Només dos pics vaig anar més enllà, però varen ser visites curtes, només d’hores. És lo que té viatjar per feina, que no disposes de les hores del dia tal i com t’agradaria.

Per tant, ha estat pràcticament ara quan he descobert aquesta illa. Molt més que festa, molt més que formatge, molt més que platges, molt més que paisatge, molt més que natura, molt més que història. Hm... molt més? Realment necessitem molt més? No, amb això en tenim suficient. Almenys jo.

Menorca és perfecta. O quasi. Menorca és el complement elegant, silenciós, tranquil i subtil d’una illa més espectacular, sorollosa, muntanyosa i bulliciosa com és Mallorca. Tan properes, tan llunyanes, tan iguals, tan diferents.

Sempre hi ha illes per descobrir. I aquesta és una més.