dimarts, 31 de maig del 2011

"Expiación" de Ian McEwan

Fa molt de temps que no escric sobre llibres. En part és culpa d’un error que vaig cometre fa un parell de mesos: vaig triar el llibre menys indicat en el moment menys adequat. És a dir, vaig intentar llegir un llibre que no m’havia cridat. [*]

Quan he de començar un llibre nou, vaig al prestatge (i mig) de llibres sense llegir i agafo un, un que em digui qualque cosa especial, que em digui que ja arribat el seu moment per llegir-lo. De vegades, però, m’equivoco. I aquesta va ser una d’aquestes vegades. Així que vaig optar per deixar de banda aquell llibre i agafar un altre que em cridava més.

Així que després de perdre un mes intentant llegir un llibre que al final he hagut de postergar (no era el moment, no), vaig agafar “Expiación” de Ian McEwan. Ja vaig dir en el seu moment, quan vaig veure la pel·lícula basada en aquest llibre que el volia llegir. Em va costar molt trobar-lo, moltíssim. Al final va ser en una visita a terres (o mars) catalanes, diria que en aquesta.

El llibre m’ha agradat tant com la pel·lícula, sinó més. Ja sabia que l’enganyós subtítol de la pel·lícula era això, enganyós i sabia el que em trobaria. No per això en vaig gaudir menys. Una novel·la tant estructurada i amb parts tan diferents, desiguals i marcades com el llibre. Una història que aparentment s’inicia amable però que realment és tan dura i cruel com la vida sol ésser. Una part final menys abrupta de lo que me va parèixer en la pel·lícula (o lo que jo recordo d’ella), més significativa per jo que en la pel·lícula. Però no ho sé. Fa molt, però molt (més de tres anys) que la vaig veure. Crec que ha arribat l’hora de re-visionar-la.

Casualment (la vida està plena de casualitats infinites!) mentre llegia aquest llibre va arribar a les meves mans (en forma d’un regal molt inesperat, quasi diria que un premi) un altre llibre d’aquest autor, en anglès. Ja ha passat a formar part del meu prestatge (i mig, quasi hauria de dir ja els meus dos prestatges) de llibres sense llegir. I crec que em cridarà prest, aquest nou llibre.

[*] Sí, sé que sona estrany, però s’agraeix sabre que no sóc l’única amb aquesta (estranya?) idea.