Així i tot, m’ho vaig passar pipa, com sempre. És clar que ja sabia el que passaria. És clar que les parts emocionants no ho varen ser tant, perquè ja m’havia emocionat en el seu moment llegint el llibre. Però així i tot, sempre val la pena veure en la pantalla grossa uns personatges tan especials, als que hem vist créixer i és una llàstima veure morir (ooooh!) alguns d’ells.
Fa molt que les històries de Harry Potter han deixat de ser per nins. I crec que ha estat precisament per això la major part del seu èxit. Al menys a jo m’agraden molt més d’ençà s’han tornat fosques i seriores.
Tindrem en el futur aventures basades en alguns dels personatges de la sèrie Harry Potter? Jo crec i quasi espero que no. Crec que seria una llàstima explotar massa i desvirtuar una història que te un principi i un final tan clars. No necessiten més.
Sempre ens quedarà el goig de tornar a llegir els llibres, de tornar a veure les pel·lícules.
I sempre ens quedarà el repte de continuar col·leccionant el primer llibre de la saga en idiomes estranys i llunyans. I ja en duc 7 (+1).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada