Ara que la meva orquídia ha mort (ni tan sols hi sobreviurà el petit keiki!) i que la primavera encara es veu molt llunyana, el meu bosc de ginkgos és el meu únic, petit i privat plaer vegetal pels meus sentits.
Perquè el meu bosc de ginkgos presenta, aquests dies de cru hivern, aquest aspecte.
Ah, la felicitat de les petites coses...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada