Ara que la meva orquídia ha mort (ni tan sols hi sobreviurà el petit keiki!) i que la primavera encara es veu molt llunyana, el meu bosc de ginkgos és el meu únic, petit i privat plaer vegetal pels meus sentits.
Perquè el meu bosc de ginkgos presenta, aquests dies de cru hivern, aquest aspecte.
Ah, la felicitat de les petites coses...
dissabte, 11 de febrer del 2012
En lo més cru del cru hivern
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada