La llum de després de la pluja és increïble. L'atmòsfera, de tant neta, pareix nova. Defineix millor els contorns i dóna una vitavilitat sorprenent als objectes habituals.
Avui, la ciutat enfosquia davant la llum matinera. El cel, fosc, ple de tonalitats infinites entre el blanc i el gris, passant per tons blaus i marronosos, deixava passar raigs de llum matinera, pura, neta, nova i deixava endevinar un cel encara més blau que l'habitual, amagat allà darrera. Les faroles apagades, contribuint a la foscor ciutadana, es deixaven enganar per aquesta llum indirecta. Pareixia que l'il·luminador habitual de les nostres escenes diàries havia partit i, en el seu lloc, gaudíem del privilegui d'un Aguirresarobe(1) especialment inspirat.
Plourà, supós...
(1)http://es.wikipedia.org/wiki/Javier_Aguirresarobe
dijous, 4 d’octubre del 2007
Un cel ple de tonalitats infinites
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada