Aquell cel ple de tonalitats infinites es va transformar en una de les tempestes més impresionants dels darrers anys...
Va fer sol al migdia, però en tornar a la feina després d'haver dinar, el cel tenia una estranya tonalitat entre entre gris i groguenca. Era estrany, no es veien núvols ni res, només un cel gris, compacte, estrany.
Poc a poc, núvols foscos s'atracaven: s'apropava una bona... I, sobtadament, es va fer de nit, nit tancada, només il·luminada pels llamps, impresionants. I vent, molt de vent. De sobte, no es veia res des de la finestra, tan sol les branques dels arbres doblegant-se... Tancar finestres i comprovar que tothom està bé. Els mòbils no funcionaven, la llum parpellejava, el vent bufava més i més fort. Un cel groguent en mig de la tempesta. Gent que arriba xerrant d'arbres caiguts, el trànsit colapsat,...
Ferits i danys materials, cap mort, almenys de moment, perquè hi ha un ferit greu i un altre crític. Diuen que potser hi havia un tornado, o potser més. El que està clar és que va ser qualque cosa més grossa i forta que la "gota freda" habitual o inclús que els caps de fibló que de tant en tant ens visiten.
Hem sobreviscut. La ciutat, greument ferida, intenta recuperar la normalitat. Normalitat? La piscina on el dia abans vaig nedar, està destrossada... quan podré tornar? Ni se sap... Un transtorn sense dubte mínim per tot el que ha passat.
La foto, feta meva, minuts abans que tot començàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada