- Dels 5 membres del tribunal, només un és de fóra i quan aquest no pot venir, el president del tribunal decideix no avisar cap suplent
- Dos membres del tribunal mantenen llargues converses telefòniques amb un dels opositors (que finalment és qui treu la plaça). Òbviament, a la resta d’opositors (5 en total en un principi, 3 finalment presentats) no lis telefonen ni xerren amb ells per res
- L’opositor amb major experiència en el tema de la plaça queda només un punt per davant d’un altre opositor que no dur ni la meitat d’anys fent feina en el mateix (i és el que finalment obtindrà la plaça)
- A l’hora de defensar el projecte, amb una vintena de persones en el públic, el candidat que té més experiència, contesta millor les preguntes i fa una presentació que ens deixa a tots amb la boca oberta és el que obté pitjor puntuació
Això passà un dia qualsevol, a un tribunal qualsevol.
Una reflexió: Val la pena passar hores i hores fent feina, per tenir un bon curriculum? Al final el que decideix tot és el tribunal. I aquest no sempre és imparcial.
Una segona reflexió: la imatge que ha donat la institució convocadora davant espectadors d’altres institucions no podria ser pitjor: tot és una comèdia, si no tens bons padrins o no caus bé a certa gent, ja pots cercar-te la vida a un altre lloc. A més, com pot millorar una institució si no tria al millor candidat? O és que no volen que la institució millori?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada