És un goig tornar cada any a Sa Pobla per motiu de la Trobada de Xeremiers. Malgrat normalment no vaig als actes del dissabte, el diumenge sempre m’ho pas genial. Sonar i escoltar, escoltar i sonar. Trobar gent que fa temps que no veus, escoltar cançons que no coneixes i sobre tot bufar i bufar, sense aturar!
Enguany, el fet de canviar la trobada de gegants a un dia abans ha donat als xeremiers la importància que es (ens) mereixien (mereixem!): tot un dematí dedicat només a la música. Mercat per firar malgrat enguany, com que he sonat tant, ni he vist el que hi havia per firar! Bé, hem firat un tambor ben gros, un bombo per l’agrupació que ja ens feia falta.
Hi havia escocesos, italians, valencians, els del centre gallec i molts i molts de mallorquins. Joves i majors, dones i homes, veterans i nous, coneguts i desconeguts. Hem bufat i bufat! Jo m’ho he passat moooolt bé, crec que fins i tot millor que a les darreres trobades.
I després, aquest arròs brut ben coent, amb qualque sorpresa (je, je), i l’ensaïmada amb mandarina i cacauets. Ah, i que no falti la queimada, ja tradicional en aquestes trobades. I sonar i sonar... enguany crec que les sonades de després de dinar han estat una mica caòtiques, tothom volia sonar alhora!
Encara tenc els sons de xeremies i flabiols ficats al cap, picats i repicats, cops de tamborino,... I les meves xeremies passaran aquesta setmana la itv, estic ben contenta perquè estaran perfectes per diumenge que ve a Mancor de la Vall (III Trobada de Xeremiers durant la Fira de l’Esclatassang i la Muntanya).
Cap festa sense xeremies!
Enguany, el fet de canviar la trobada de gegants a un dia abans ha donat als xeremiers la importància que es (ens) mereixien (mereixem!): tot un dematí dedicat només a la música. Mercat per firar malgrat enguany, com que he sonat tant, ni he vist el que hi havia per firar! Bé, hem firat un tambor ben gros, un bombo per l’agrupació que ja ens feia falta.
Hi havia escocesos, italians, valencians, els del centre gallec i molts i molts de mallorquins. Joves i majors, dones i homes, veterans i nous, coneguts i desconeguts. Hem bufat i bufat! Jo m’ho he passat moooolt bé, crec que fins i tot millor que a les darreres trobades.
I després, aquest arròs brut ben coent, amb qualque sorpresa (je, je), i l’ensaïmada amb mandarina i cacauets. Ah, i que no falti la queimada, ja tradicional en aquestes trobades. I sonar i sonar... enguany crec que les sonades de després de dinar han estat una mica caòtiques, tothom volia sonar alhora!
Encara tenc els sons de xeremies i flabiols ficats al cap, picats i repicats, cops de tamborino,... I les meves xeremies passaran aquesta setmana la itv, estic ben contenta perquè estaran perfectes per diumenge que ve a Mancor de la Vall (III Trobada de Xeremiers durant la Fira de l’Esclatassang i la Muntanya).
Cap festa sense xeremies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada