M’encanta com aquest autor descriu Barcelona en els seus llibres (almenys en els dos seus que he llegit, “La sombra del viento” i “Marina”): una ciutat grisa, misteriosa, plujosa, gòtica, amb grans mansions abandonades (com la de la portada que, per cert, em va encantar), plena de misteris i secrets. Dedica tantes línees a descriure la ciutat com a qualsevol altre personatge, o fins i tot més. De fet, la ciutat és un personatge més de les seves històries.
Malgrat l’he llegit amb posterioritat a “La sombra...”, és aquest un llibre anterior. Curiosament, temps després d’haver-lo començat a llegir, vaig descobrir que és una novel·la per adolescents. Què fa que una novel·la sigui etiquetada com per adolescents i no per adults? No ho sé. Almenys en aquest cas, crec que la he gaudida tant com l’hagués gaudida fa quinze anys. Per jo, és una bona novel·la. Supós que el fet que els seus protagonistes siguin adolescents fa que s’etiqueti com a tal, però ben bé la història seria la mateixa si els protas tinguessin també quinze anys més...
El protagonista de “Marina” és un jove anomenat Óscar. Óscar conta, en primera persona, uns esdeveniments que li varen marcar per sempre i que tingueren lloc quan vivia a un internat a Barcelona a finals dels 70. En un dels seus passejos coneix na Marina, una jove que viu a una mansió mig abandonada amb el seu ancià pare. Amb ella, recorrerà Barcelona i descobrirà antigues històries, antics secrets i antics malsons, que realment són tan antics com actuals, on es mesclen amors apassionats, obsessions creacionistes i desitjos d’immortalitat. És una història de misteri, fantasia, fins i tot de terror, amb un toc d’amor juvenil que no arriba mai a ser embafador. Una història grisa i fosca, amb tocs de “Frankenstein” (un dels personatges es diu María Shelley, en clar referència a l’autora d’aquest meravellós llibre), amb misterioses papallones negres (de nom Teufel, dimoni en alemany) i petits moments lluminosos, com l’excursió a la platja o algun capítol puntual que, així i tot, són incapaços de llevar el to misteriós, grisenc i ple de boira de tot el llibre.
M’ha agradat tant que he estat vàries setmanes en llegir-lo, perquè no volia que s’acabés. Molt recomanable. A adolescents i no adolescents.
Una frase del primer capítol: “Todos tenemos un secreto encerrado bajo llave en el ático del alma. Este es el mío”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada