"The nanny diaries (Diario de una niñera)" de Shari Springer Berman i Robert Pulcini

M’esperava una mica més d’aquesta peli. Realment no esperava massa, només passar una horabaixa menjant crispetes i porqueries i rient una estona. El fred i l’edat em provoca que cada vegada me faci més ganes veure pelis petardes i menys pelis sèries. Però aquesta no acaba de ser ni una cosa ni altra.

Esperava una comèdia divertida i res més! I en teoria això era, però amb certes pretensions de (supós) comèdia intel·ligent: el fet que la prota vulgui ser antropòloga pareixia intentar donar-li un punt diferent a la comèdia, anar una mica més enllà (o no). Si aquestes eren les intencions, per jo no ho varen aconseguir. De fet, he llegit que el llibre en el qual se basa va ser un gran èxit de crítica i públic. I a més, he llegit que a la peli li han afegit que la prota sigui antropòloga (podria haver estat biòloga, advocada, militar, o el que fos, tampoc no hagués canviat gens la història!). Així que intueix que han destrossat una novel·la bastant més cínica i interessant que la peli.

Bé, aquesta és la història d’una jove de barri obrer, Annie (Scarlett Johanson), que fent de mainadera (??No es diu ninyera?) pel fill d’un matrimoni de l’alta societat novaiorquès (quantes paraules aprenc escrivint aquest blog!). Clar, pares rics que passen del pobre fill, que és terrible, però que en el fons és un sol. I òbviament, ha d’aparèixer també el veïnat guapete de torn i un parell de secundaris bastant innecessaris.

La peli té un parell de moments divertits, però és bastant fluixa en molt de punts. De fet, quan vaig sortir del cinema vaig pensar que havia moltes coses més interessants en las que perdre una horabaixa i, sobre tot, 6 euros… Bé, té alguns moments que estan bé, com quant Annie es veu envoltada de desesperades mares oferint-li feina o la reunió mares-mainaderes.