El dematí de Nadal, mentre cuinava el dinar, escoltava la ràdio. Entrevistaven un escriptor que acaba de publicar un llibre sobre llegendes urbanes (no me’n vaig quedar amb el nom de l’autor, la ràdio només era un so de fons, la sentia més que escoltava) i xerraven d’aquest tema tan... folklòric? La qüestió és que aquesta entrevista em va fer pensar en aquest llibre que hi era per ca nostra i vaig decidir que seria el següent que llegiria.
Aquest és el primer volum (de dos) d’una recopilació de llegendes classificades temàticament, on es conten diverses fonts, s’expliquen els possibles orígens i formes de difusió de moltes llegendes urbanes. L’autor és estatunidenc (o sigui d’Estats Units), per tant recopila majoritàriament les llegendes d’allà, però curiosament són molt semblants, per no dir exactament iguals que les nostres. El que més m'ha cridat l'atenció és que l'autro s'autocita contínuament, fent propaganda d'altres llibres seus sobre el tema (es veu que és un expert en la matèria).
Aquest és el primer volum (de dos) d’una recopilació de llegendes classificades temàticament, on es conten diverses fonts, s’expliquen els possibles orígens i formes de difusió de moltes llegendes urbanes. L’autor és estatunidenc (o sigui d’Estats Units), per tant recopila majoritàriament les llegendes d’allà, però curiosament són molt semblants, per no dir exactament iguals que les nostres. El que més m'ha cridat l'atenció és que l'autro s'autocita contínuament, fent propaganda d'altres llibres seus sobre el tema (es veu que és un expert en la matèria).
Llegir aquest llibre em va fer pensar en una llegenda molt famosa que fa uns anys (pel 99 més o menys) va recórrer tot el país en qüestió d’hores (o fins i tot minuts): la famosa història de Sorpresa-Sorpresa/ Isabel-Gemio/ Ricky-Martin/ el-perro/l a-niña/ la-mermelada. Supós que no fa falta que la rememori... Curiosament, aquella mateixa història també apareix en aquest llibre, però, és clar, sense el famós programa de televisió, la Gemio o el Ricky. El ca sí que apareix, però hi ha petites diferències: enlloc de melmelada és mantega de cacauets, qui vol donar una sorpresa no és en Ricky Martin sinó un grup d’amigues, i on s’amaguen no és un armari, sinó un soterrani.. Segons l’autor, la raça del ca, el lloc on s’amaguen els amics, els punts concrets on la víctima s’aplica la mantega (!!!) i com aquesta reacciona a la sorpresa presenten variacions segons on se contin.
Un llibre entretingut i graciós, però que no va més enllà (tampoc m’esperava res més en un llibre d’aquest tipus).
Un llibre entretingut i graciós, però que no va més enllà (tampoc m’esperava res més en un llibre d’aquest tipus).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada