No és que em desagradi viatjar i anar de reunions, però passar-se tres dies (i el mig de demà) tancada en una sala d’actes, discutint feines i problemes, només sortint per menjar i tornar a l’hotel (on, per cert, no surt aigua freda dels grifons del lavabo i alguns companys estan al límit del suïcidi per la calorada que fa a les habitacions...) fa que paregui que duc tres setmanes on l’únic que he fet ha estat menjar i organitzar els pròxims mesos de la meva vida laboral. Realment això és l’únic que hem fet, però es fa una mica llarg... A més, malgrat alguns dies no hem sortit massa tard (devers les 18.30), com que es fa fosc prest, tampoc tenc massa passegera (de passejar), no com alguns companys que se’n van a caminar una estoneta cada dia. El meu futur laboral es presenta entre gris i negre. Ja ens han informat oficialment que els nostres contractes s’acabaran pel desembre i que no se sap res del futur, perquè s’ha de decidir quins contractes són necessaris i, fins i tot, si la nostra institució voldrà continuar fent aquesta mateixa feina (comanada por un altre organisme) que provoca la necessitat de què ens contractin. No és res que no sabés i no és una cosa ni que em sorprengui ni em preocupi massa (tenc bastant mesos d’atur per davant), però el que se’m fa estrany no és el fet de no sabre què passarà l’any que ve amb la meva vida sinó sabre que, m’agradi o no, l’any que ve haurà canvis i que no sé si seran per bé o malament. Això, a més, es junta amb inquietuds personals que ara mateix no cobreix la meva feina actual (p.e. tesi) i que no sé ben bé com es veuran afectades en tot aquest trui.
En qualsevol cas, demà partim cap a cases! A veure si demà anam a dinar de caldero murciano, que l’arròs a banda d’avui ha estat molt bo, però venir a Múrcia i no menjar caldero té delicte...
A la foto, Lo Pagán i San Pedro del Pinatar des de l’aire, i el Mar Menor. I, en primer terme, el laboratori on ens estam reunint aquest dies.
Post-scriptum: el wifi-kk de l'hotel no és tan kk si em pos devora la porta d'entrada de la meva habitació... sí, no és gaire còmode escriure seguda en terra, però almenys així m'arriba senyal...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada