Finalment i després d’un parell de dies, trob un moment per seure’m i escriure quatre línees sobre les festes a Ciutat. He de dir que, per motius laborals, quasi no he pogut gaudir de les festes, almenys no tant com altres anys, però tampoc no me puc queixar. El que més m’emprenya és no haver pogut participar en la marató fotogràfica de Palma. Enguany hagués estat el quart any consecutiu en participar, però la terrible responsabilitat laboral m’obligà a quedar-me a casa preparant una presentació i fent la maleta que un viatge que, ara mateix, em té asseguda a una habitació d’un hotel (un hotelarro!!) devora el Mar Menor.
És fàcil resumir les festes i, sobretot la revetla: foc i música! Enguany ha estat un any especial: començaren el vespre sonant a El Toro, on hi havia un fogueró ben gran i que ens donava caloreta damunt el (normalment) fred escenari. Allà varen cremar un dimoni en mig d’una (tan improvisada com terrible) versió de “Sant Antoni” (coses que passen). Després, quatre mossegades ràpides, replegar i cap a Ciutat per seguir gaudint de la música, ara com a espectadors. Ballar a la Plaça Major va ser un canvi, no necessàriament per a millor. No opinaré sobre la programació de la Revetla, m’ha agradat tan poc com altres anys, però el més terrible de tot és tenir a la nostra disposició la plaça més gran de Ciutat (o és que casualment es diu Plaça Major) i no tenir lloc per ballar!!!! Intolerable!! Bé, mai no hem ballat bé el dia de la revetla, així que això tampoc no ha estat una novetat...
El que sí que és estrany i inoportú és que només tinguéssim un (UN!) grup per ballar. Sí, senyor, els balladors som molt exigents, però estam mal avesats: a la revetla de Sant Sebastià, la plaça on hi havia ball de bot (Santa Eulàlia o L’Olivar) sempre era la darrera en acabar. I no, una ballada d’un únic grup no és suficient per un dia com aquest, per molt que aquest grup sigui Música Nostra. Però com que sempre s’ha de ser positiu, això em va permetre anar-me’n prest a jeure (devien ser les dues) i així l’endemà vaig poder acabar la feina que tenia pendent (mentre tothom gaudia de la marató fotogràfica, buuuuuuuuaaaaaaaa!).
Ara mateix no puc penjar cap foto, perquè això és un hotelarro, però el wifi és una kk...
És fàcil resumir les festes i, sobretot la revetla: foc i música! Enguany ha estat un any especial: començaren el vespre sonant a El Toro, on hi havia un fogueró ben gran i que ens donava caloreta damunt el (normalment) fred escenari. Allà varen cremar un dimoni en mig d’una (tan improvisada com terrible) versió de “Sant Antoni” (coses que passen). Després, quatre mossegades ràpides, replegar i cap a Ciutat per seguir gaudint de la música, ara com a espectadors. Ballar a la Plaça Major va ser un canvi, no necessàriament per a millor. No opinaré sobre la programació de la Revetla, m’ha agradat tan poc com altres anys, però el més terrible de tot és tenir a la nostra disposició la plaça més gran de Ciutat (o és que casualment es diu Plaça Major) i no tenir lloc per ballar!!!! Intolerable!! Bé, mai no hem ballat bé el dia de la revetla, així que això tampoc no ha estat una novetat...
El que sí que és estrany i inoportú és que només tinguéssim un (UN!) grup per ballar. Sí, senyor, els balladors som molt exigents, però estam mal avesats: a la revetla de Sant Sebastià, la plaça on hi havia ball de bot (Santa Eulàlia o L’Olivar) sempre era la darrera en acabar. I no, una ballada d’un únic grup no és suficient per un dia com aquest, per molt que aquest grup sigui Música Nostra. Però com que sempre s’ha de ser positiu, això em va permetre anar-me’n prest a jeure (devien ser les dues) i així l’endemà vaig poder acabar la feina que tenia pendent (mentre tothom gaudia de la marató fotogràfica, buuuuuuuuaaaaaaaa!).
Ara mateix no puc penjar cap foto, perquè això és un hotelarro, però el wifi és una kk...
Post-scriptum: he baixat a recepció i aquí pareix que wifi-kk té més senyal... aquí van les fotos!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada