Fa dos dies que, en arribar a la feina, em trob de front amb un cel vermell-ataronjat i brillant, molt lluminós, omplint d'energia matutina el món sencer. Hi ha un punt en què veig més de la meitat de la cúpula del cel il·luminada, amb els raigs solars dispersant-se per tot arreu, inundant de claror els nostres dematins foscos. Avui no he pogut evitar pensar que el foc del infern inundava el nostre món, com si un dimoni emprenyador hagués pujat a la terra cercant Sant Antoni i, en deixar oberta la porta del infern, llengües de foc sortissin pel foradet rodó de la porta. O pot ser eren els restes dels foguerons que ahir vespre omplien tot Mallorca i que, oh!, em vaig perdre per responsabilitat laboral. En qualsevol cas, començar el dia amb una lluminositat tan sorprenent és un regal per a la vista. I em fa pensar perquè duc la càmera de fotos al bolso si deix que es quedi sense bateria...Molt d’anys a tots els Antonis i Antònies!!
La foto, d’una altre matinada lluminosa, és feta meva, a prop de Cabrera, en un dematí marí, fred i pesquer, de fa ja almenys 4 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada