“27 vestidos” tenia bona pinta: l’actriu protagonista me cau bé (el seu és un dels meus personatges favorits d’”Anatomia de Grey”, especialment des de que la Dra. Shepperd se'n va anar), comèdia, protas masculins monos,... A més, l'anterior comèdia d'aquesta actriu va estar bastant bé ("Lío embarazoso"). Així que esperava més d’aquesta història, malgrat és exactament el que ens venen: comèdia sense pretensió.
El millor, per jo, és l’escena en la que la prota es prova els 27 vestits de dama d’honor (es diu així?) que donen nom a la peli. Tenc la sensació que qualcú va pensar en aquesta escena i a partir d’aquí varen escriure tota la resta. També les noces finals a la platja (ah, m’han copiat, jo també vull unes noces a la platja!! Això sí, a les meves, tots en pareo, je, je, je) amb els 27 vestits lluïts per les seves responsables.
La veritat és que la història és menys plana que moltes altres comèdies, però els secundaris fallen una mica (fluixets, fluixets) i això que entre ells està Edward Burns (un tipus interessant... però un personatge al que li falta suc!). Fins i tot, el al·lot mono prota en va parèixer poca cosa, ni me’n record ja de la seva cara... (Deuen tenir raó les que em diuen que m’estic tornant molt exigent?).
És una peli que està bé per passar l’horabaixa, però no sé si val els 6 euros de l’entrada.
Esper triar millor la pròxima vegada.
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada