Viatjant

Viatjar sense ganes de viatjar. Aeroport. Almenys no hi ha massa coes. Ni a facturació ni a control. Blauet que decideix no funcionar. Ahir el vaig carregar. Què li passa? Gent i més gent. Oh no!, porta sense fingers. Avui toca autobús. Un altre pic. Un euro cinquanta per un aigua. Avió petit. Entrada per darrera, què estrany. Penúltim seient. Una mica claustrofòbic. No volia finestra. Però és que la visió de la finestra són les turbines a uns pocs cm del vidre. Sí, claustrofòbic i sorollós. No veig res. Sé que defora plou perquè els vidres estan banyats. El capità anuncia un retard de 5 minuts que es transformen en 30. Llegeix. Sobre amor. Una mica empallegós. Renou i més renou. Me’n recorda als vaixells. Als pesquers, quan dormia devora el motor. No veus res, només sents. Sents les ones, sents el renou. Aquí només sent renou i renou. Ja hem sortit? Estam volant? No, encara som a terra. I a la fi, sortim. Una mica de moviment. No veig res defora, només la turbina (se’n diu així?). Llegeix. Llegeix. Baixam. Ja arribam. Amb retard, és clar. Sortim, a la fi! Aquesta vegada sí que tenim finger. Uff, ja som a Barcelona!

Dues hores, dures hores per un aeroport i amb un portàtil a l’esquena. Quin fàstic. Primer, banyo. Caminar. Una telefonada. Un sms. Tothom menja gelats. Jo en vull! Després tenda de llibres i varis. Moltes temptacions: un llibre que em crida l’atenció, un bolso de mil colorins, un quadern que ja fa uns viatges que em fa ullets, revistes roses, revistes de cases, gelats. Al final, compr el quadern i un gelat. Hm. Magnum double chocolat. No reb resposta del sms. Em seg. Hm, el gelat és massa xocolater i empallegós (com el llibre), m’encanta. Se’m desfà. Supós que duc xocolata per tot. Escolt música amb el portàtil (què deu tenir, en Blauet?). Escric això. Porta 32. La meva porta. Una coa enorme, però per un altre vol. Em queda una hora per aquí...

Quasi una hora de retard. Finger. Oh, no, supós que li he caigut malament a la de facturació: de nou penúltima filera. De nou vistes a la turbina. Així i tot, no em pareix tan claustrofòbic com el vol anterior. Vol llarg. Renou, molt de renou. Llegeix. Encara sobre amor i més amor. Ja arribam. Baixam. Plou. No hi ha finger. Autobús. Resposta al sms: el meu taxista habitual té millors plans. Esperar la maleta. Perquè ajunten varios vols en una mateixa cinta? Ui, allà ve. Yupi! Està banyada. Plou, és clar. Surt. Pas d’autobús, és tard i plou. Taxi. Cap a l’hotel. Plou. L’hotel és petit, minúscul diria jo. El recepcionista molt sol·lícit. Massa, per jo. Habitació. Petita, nàutica. Wifi gratis. Yupi! Una telefonada. Un sms. Dutxeta ràpida, una mossegada a qualsevol cosa. Una mica de tele. Una mica d’internet. Defora plou, i molt. On és ara el micro-clima viguès? Bona nit!