Seguint la meva tendència habitual de veure/llegir històries amb temàtica romàntica i empalagosa que darrerament em fan plantejar-me si no seria millor deixar de veure pelis i/o llegir, vaig anar a veure aquesta comèdia- romàntica- de- final- totalment-previsible.
No em demaneu per què ho vaig fer, però pareix que totes les forces del món es confabulen perquè acabi sempre al cinema mirant una d’aquestes. No va ser premeditat, ho jur.
D’acord, Patrick Dempsey m’agrada i no només des de què fa de “Dr. Buenorro” a “Anatomía de Grey”, ja em pareixia interessant quan només era un jovenet de nas gros i ulls petits. Així que ell va ser un dels motius, però ni va haver de més importants (de les 3 pelis que feien que volia veure, era l’única que ens anava bé d’hora...).
Bé la història tan complexa i profunda com això: amic que descobreix que està totalment enamorat de la seva millor amiga justament quan aquesta coneix a l’home de la seva vida. Ostres, aquesta història em sona!! Ja, ja, ja! En pla “La boda de mi mejor amigo” però amb un desenllaç molt menys realista i més previsible. Això sí, jo vaig riure molt i vaig gaudir de paisatges escocesos preciosos, a més de Patrick Dempsey que sempre és ben gaudidor!
Reflexió: serieu vosaltres capaços de fotre les noces del vostre millor amic/amiga perquè estau enamorats d’ell/a? Jo no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada