Per simple imitació del veïnat del balcó de devora i, sobre tot, per l’escassesa de llibres que tenc en el meu exili per llegir, m’he aficionat a llegir llibres electrònics.
No ho havia fet mai i, sincerament, no m’agrada especialment, m’estim més tenir els llibres a les mans i, a més, ja em pas moltes hores davant el portàtil (feina, Internet, mirar pelis, sèries, Messenger). Per altra part, durant l’estiu, el meu lloc favorit per llegir és la platja i, òbviament, no em duré el portàtil a la platja! Però si estic a casa i tenc ganes de llegir, intent no agafar el llibre “real” que tenc “en marxa” en aquell moment i llegir en el portàtil.
Una altra desagradable implicació que té això és que incomplesc una de les meves normes no-escrites i auto-imposades: no llegir dos llibres simultàniament. Però què voleu, en moments desesperats, mesures desesperades.
Així que, per començar, vaig re-llegir un llibre que ja vaig llegir fa temps (en format clàssic), “Alicia en el País de las Maravillas” de Lewis Carroll. Què puc dir d’aquest llibre? És una història fantàstica, irreal, sorprenent i imprescindible, que tots hauríem de llegir, amb implicacions filosòfiques, científiques i matemàtiques que no hauríem de deixar passar. Això sí, llegir en el portàtil li ha llevat màgia i gràcia. Però ja dic, mesures desesperades... Alicia és un personatge divertit i especial, imaginatiu i irresponsable, una mica la nina que tots duim dedins, la que vàrem ser en algun moments. Per això, de tant en tant, va bé recordar el que hem sigut ja que, de vegades, ens ajuda a entendre el que som.
El segon llibre electrònic que ha caigut ha estat “La Abadía de Northanger” de Jane Austen. M’encanta Jane Austen i aquest llibre, que no havia llegit encara, m’ha agradat. Je, je, és una d’aquestes historietes ben contades, amables i agradables que fan passar una bona estona. Trob que no té la complexitat argumental de “Sentido y sensibilidad” o “Emma” (els meus dos favorits d’aquesta autora, diria jo), però el vaig trobar prou amè i entretingut com per ser capaç de llegir-lo davant l’ordinador.
Ara ja he començat el meu tercer llibre electrònic. I, oh sorpresa!, ahir vaig rebre un regal inesperat... un llibre des de Sa Roqueta!! No vos podeu ni imaginar la il·lusió que em va fer trobar, en un sobre on m’enviaven uns documents des de terra nostra, un llibre en català!! No puc pensar en un regal millor en aquest moments! Feia temps que no sentia un subidón emocional tan positiu –sense alcohol de per mig, vull dir, je, je, je-! És curiós, en aquest exili meu, no només canvien els meus hàbits, els meus horaris i els meus costums. Les meves prioritats, l’escala de valors i la forma de valorar les coses s’està alterant d’una manera entre sorprenent i curiosa. Fins i tot divertida. No sé si per bé o per malament. Cada dia és un nou full en blanc, que es pot omplir de maneres tan diferents com curioses i que no sempre depenen de jo mateixa. Cada dia és un dia més aquí i un dia menys aquí. Cada dia és en part rutina, en part novetat, en part sorpresa, en part monotonia. En tres mesos, ja hauré tornat a Sa Roqueta, a la feina habitual, a la meva vida “normal”. Però, què és més normal, aquesta vida o aquella? Podré tornar mai a la normalitat després de viure aquí? O començarà una nova etapa tan nova com desconeguda? No vull pensar en la tornada, però no ho puc evitar.
Demà serà un altre dia.
(Com que sóc incapaç de posar-li portada als llibres electrònics, aquí teniu les floretes que creixen a la porta de la meva gran casa grega).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada