Ara que setembre ja és aquí, que la “vuelta al cole” està aquí devora, que pareix que la tardor s’apropa i que la gent comença a amagar els banyadors (no, no, no!!!), ha arribat el moment de recordar un dels esdeveniments que han marcat l’estiu: els Jocs Olímpics.
No he escrit massa sobre ells aquí, només un post per a un esport que, per primera vegada ens ha donat una medalla olímpica, però això no vol dir que no els hagi seguit, de forma més o menys (ir)regular, sobre tot via internet, incloent ràdio. Com que ja s’ha escrit i xerrat tot el que s’havia de escriure i xerrar sobre ells, poca cosa més afegiré. Només que és un plaer escoltar, malgrat sigui només 15 dies cada 4 anys, informació esportiva que no impliqui només futbol. I que, si els jocs fossin cada menys temps que 4 anys, perdrien la seva gràcia, il·lusió i emoció.
Com a punt i final dels Jocs, deixaré aquí els enllaços les cunyes que la cadena SER ha utilitzat com a auto-propaganda del bon fer dels seus comentaristes. (per cert, en falta una -"la china coge el arco"-, però no trob l'enllaç) Què voleu?, aquestes cunyes m’han fet somriure molt durant aquest dies d’estiu (que encara no ha acabat, eh?), així queden, en homenatge a tots els medallistes, els que han anat i no han guanyat i els que ni tan sols varen poder anar. I a tots els que fan esport i se’n dediquen professionalment, pel seu esforç diari que en la majoria dels casos, mai (o quasi mai) es veu recompensat.
Ja queden menys de quatre anys pels propers Jocs...
No he escrit massa sobre ells aquí, només un post per a un esport que, per primera vegada ens ha donat una medalla olímpica, però això no vol dir que no els hagi seguit, de forma més o menys (ir)regular, sobre tot via internet, incloent ràdio. Com que ja s’ha escrit i xerrat tot el que s’havia de escriure i xerrar sobre ells, poca cosa més afegiré. Només que és un plaer escoltar, malgrat sigui només 15 dies cada 4 anys, informació esportiva que no impliqui només futbol. I que, si els jocs fossin cada menys temps que 4 anys, perdrien la seva gràcia, il·lusió i emoció.
Com a punt i final dels Jocs, deixaré aquí els enllaços les cunyes que la cadena SER ha utilitzat com a auto-propaganda del bon fer dels seus comentaristes. (per cert, en falta una -"la china coge el arco"-, però no trob l'enllaç) Què voleu?, aquestes cunyes m’han fet somriure molt durant aquest dies d’estiu (que encara no ha acabat, eh?), així queden, en homenatge a tots els medallistes, els que han anat i no han guanyat i els que ni tan sols varen poder anar. I a tots els que fan esport i se’n dediquen professionalment, pel seu esforç diari que en la majoria dels casos, mai (o quasi mai) es veu recompensat.
Ja queden menys de quatre anys pels propers Jocs...
BARCO
PASITO OTRO PASITO
EL RUSO
LA NIÑA Y LA PELOTA
CHINO-COREANO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada