Frappé

Fa uns anys, durant un estiu, es va intentar posar de moda un cafè de Nescafé que es deia Nescafé frappé. Era un d’aquest invents que es treuen cada certs temps i que simplement no funciona, per motius no sempre clars. Per això, quan vaig arribar aquí, em va sorprendre descobrir que el cafè frappé és quasi, quasi, la beguda nacional de Creta i, per extensió, de tota Grècia.

No ets un cretenc vertader si no dus un frappé a la mà i atures la teva jornada laboral vàries vegades al llarg de dia per preparar-te un parell de frappés. Hi ha una frappe-mania absoluta. A la feina, a primera hora del dematí cretenc (és a dir, devers les 10 i mitja), només veus arribar cares adormilades aferrades a un frappé. I hi ha més màquines estranyes per preparar cafè que aparells científics. Per tot venen no només els tassons allargats amb un tap esfèric i un foradet per ficar la palleta i preparar-te el frappè quan vulguis, sinó també tassons més petits amb el cafè en un sobret, on només falta ficar-li aigua freda i tens un frappé instantani, com si d’una vulgar fast-drink es tractàs.

Jo, que no sóc gens cafetera, estic disposada a provar el frappé només per integrar-me i sentir-me una mica més cretenca. Si des de que estic aquí he canviat tant que ja veig la vida amb parsimònia, prenc cervesa Mythos i menj cogombre, el següent pas és, òbviament, prendre cafè frappé. Jur que ho intentaré.

La foto, d’ahir a Heraklion, d’un frappé en mig d’una obra.

Setmana llarga aquesta, plena de turisme involuntari i obligatori (sí, sí...) i una mica de feina a hores intempestives...