Ja vaig escriure l'altre dia sobre les bestioles felines que poblen la meva vida cretenca.
Avui, però, en arribar a l'Institut, m'he trobat una nova bestiola, una que encara no havia vist per aquí. Un màntid, un pregadéu, potser una Mantis religiosa o potser una altra espècie. Sóc biòloga però tot lo que viu fora de la mar, no ho control (i tampoc no control tot lo que hi ha a la mar!).
Els màntids em pareixen uns animals preciosos. N'he vist pocs a la meva vida, no crec que arribin a la mitja dotzena. Per desgràcia la meva màquina no fa fotos espectaculars. I a primera hora del dematí, jo tampoc estic massa creativa, ni centrada (ni espectacular).
En qualsevol cas, és una bestiola preciosa. Quasi la mat, primer amb la roda de la bici, després amb la porta d'entrada (millor dit, de sortida, perquè és una sortida d'emergència per on entr). Estava una mica empardalada la Mantis aquesta (i jo també). Era ben petita, uns 2 cm o igual menys. No sé si la tornaré a veure.
Avui, però, en arribar a l'Institut, m'he trobat una nova bestiola, una que encara no havia vist per aquí. Un màntid, un pregadéu, potser una Mantis religiosa o potser una altra espècie. Sóc biòloga però tot lo que viu fora de la mar, no ho control (i tampoc no control tot lo que hi ha a la mar!).
Els màntids em pareixen uns animals preciosos. N'he vist pocs a la meva vida, no crec que arribin a la mitja dotzena. Per desgràcia la meva màquina no fa fotos espectaculars. I a primera hora del dematí, jo tampoc estic massa creativa, ni centrada (ni espectacular).
En qualsevol cas, és una bestiola preciosa. Quasi la mat, primer amb la roda de la bici, després amb la porta d'entrada (millor dit, de sortida, perquè és una sortida d'emergència per on entr). Estava una mica empardalada la Mantis aquesta (i jo també). Era ben petita, uns 2 cm o igual menys. No sé si la tornaré a veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada