Fa ja un temps, vaig llegir a qualque banda que la única explicació de la baixa taxa d’accidents de circulació en aquesta illa, malgrat la seva diguem-li peculiar forma de conduir, ha de ser la intervenció divina, entenent com a intervenció divina el gran número d’esglésies que se troben repartides al llarg i ample de Creta.
No sé si això de la intervenció divina és una exageració o no, però lo que és indiscutible és l’elevadíssim número d’esglésies de tota mida, forma i color que et pots trobar en mig de ciutats, pobles, camps i muntanyes. Perquè una altra cosa no, però esglésies tenen per donar i regalar.
N’hi ha de petites i discretes, de grosses i sumptuoses, de pedra viva, blanques com la cal, amb sostres blaus, grocs o vermells, rodones o quadrades, ben comunicades o totalment aïllades, devora la mar o en mig d'olivars a la muntanya.
Com em va dir la meva germana quan va estar per aquí: "És impossible que les fotografies totes!". Jo ho he intentat. Més o menys. Aquí en teniu una petita mostra.
Comença el meu darrer cap de setmana en aquesta illa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada