“La elegancia del erizo” de Muriel Barbery

Em varen regalar aquest llibre fa casi 2 mesos, pel meu aniversari, cosa que em va encantar. M’encanta comprar i regalar llibres, però també que me’ls regalin (enguany, els Reis no hi pensaren!). Em va fer gràcia el títol i la portada. També la descripció dels dos personatges principals: una nina molt intel·ligent i una portera que amaga un secret, totes dues habitants d’un edifici elegant a Paris. Com que hi sentia molta curiositat, tan prest com vaig acabar el que llegia en aquell moment, vaig començar aquest.

La veritat és que al principi anava una mica perduda amb aquest llibre contat a dues veus (la portera i la nina), no perquè fos a dues veus, sinó perquè no sabia ben bé amb què em trobaria. Però unes pàgines després em vaig enganxar a aquesta història alhora senzilla i complexa, alegre i trista, meticulosa i (aparentment) espontània.

Malgrat el final no em va semblar apropiat (un final massa amarg per a una història dolça), després de pensar-lo una estona vaig arribar a la conclusió de què si no fos aquest, quin altre final era possible? Ben pensat era el millor final. L'únic coherent per què una història tan linda no acabés sent massa increïble o massa real. Crec que té molt de mèrit que un mateix llibre et faci riure i plorar en només un parell de pàgines i, malgrat sigui només per això, trobo que és un llibre molt, molt recomanable. He gaudit molt amb ell!

Diuen que en faran una peli basada en el llibre... Sent curiositat, molta!