Ara que m’he posat (més o menys) en serio a intentar aprendre a fer fotos decentment, pensant en diafragmes i velocitats i no només en imatges, m’he adonat de lo poc que sé de fotografia i el perquè d’alguns petits moments desesperants que vaig sofrir a Creta quan la foto planejada no sortia com tocava o quan no podia evitar l'excès de lluminositat cretenca.
Fer fotos amb una càmera compacta té moltes avantatges: pots dur la càmera sempre damunt, pots fer milers de fotos i et basta una mà per fer la foto (cosa que va molt bé quan, per exemple, vas conduint...). Però també té moltes desavantatges, com que no sempre pots controlar el que sortirà o que el zoom no és suficientment potent.
A Creta, durant els caps de setmana que em dedicava a recórrer la illa i gaudir-la, vaig fer milers de fotos. Freqüentment, em trobava amb la impotència d'estar davant d'un moment meravellós, d’una fotografia potencialment bellíssima i no poder treure-li, amb la meva càmera compacta, tot el suc que el moment es mereixia. Això em passava especialment quan volia fotografiar detalls o als darrers moments del dia, quan la càmera no era suficient per captar la poca llum ambiental que quedava. Suposo (i espero) que amb el temps m’acabaré comprant una càmera “bona”, però de moment, intento aprendre i gaudir de fer fotos amb càmeres prestades.
A la foto, el meu monstre marí favorit, en una de les (moltíssimes) fotos que ahir li vaig tirar. És un sant, no es mou gens ni es queixa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada