Per què els joves vivim sempre amb presa? Anem estressats, tenim sempre mil coses a fer, pareix que les 24 hores del dia no ens basten i pareix que el món s’acabarà demà i no ho tindrem tot fet i llest!
En canvi, la gent gran, quant més gran es fa, més tranquils viuen, més a poc a poc, més aprofitant cada moment, cada instant, vivint-los com si tinguessin tot el temps del món per davant, tranquil·lament.
No hauria de ser a l’inrevés?
Teòricament (sempre teòricament), els anys que li queden per viure a una persona jove són més que els que li queden a una persona gran. Per tant, no haurien de viure els joves tranquil·lament, gaudint dels dies i dies que tenen per davant per viure? No haurien de viure els grans de presa, gaudint de cada minut que tenen com si fos el darrer?
No entenc res de tot això!
Tal vegada hauríem de viure com en Benjamin Button: néixer grans i anar rejovenint fins ser petits. Que és també el que feien els morts d’un llibre que vaig llegir fa uns mesos. Tal vegada així entendríem més la vida i aprendríem a assaborir-la com toca.
O no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada