“Harry Potter and the half-blood prince” de David Yates

Mai, mai, mai no hagués dit que diria això que diré a continuació sobre una pel·lícula de HP: m’ha decebut. Una mica, sí, però m’ha decebut!

No és un fet nou que sóc fan incondicional de la saga Harry Potter, tant dels llibres com de les pelis. De fet, qui és capaç de comprar un llibre de HP en un idioma que no coneix si no és un fan total?

Sí, m’agrada HP. Malgrat facin pel·lícules decepcionants com aquesta, l’adaptació del sisè llibre, seguiré sent fan de HP. I, està clar, em segueixen agradant les coses que ja vaig dir que m’agradaven sobre aquestes pelis (i que no repetiré ara). Però...

... no entenc perquè una història tan llarga i tan interessant hagi quedat reduïda a un entreteniment tan pla. Sí, pareix que aquesta peli se l’han presa com un mer tràmit entre tota la saga anterior i el darrer llibre, que per lo vist seran dos pel·lícules. Una altre decepció: el llibre 6 té molta més història, és molt més llarg i molt més interessant que el llibre 7, però l’han convertit en una peliculeta on realment no passa res interessant. En canvi, el llibre 7 és més curt, per jo li sobren la meitat dels capítols i així mateix en faran dues pelis... Buh! Està clar, la majoria dels que anem a veure la peli ja hem llegit el llibre, per tant a nosaltres no ens basten finals sorprenents, on morin personatges importants. No, senyor. Volem més. Ja sabem el que passa i com passa. Només ens ho han de contar de manera que ens emocioni.

Ja fa molt de temps que vaig llegir el sisè llibre i, la veritat, no me’n record molt, però sí que n'estic segura d’una cosa: passaven moltes més coses, era molt més emocionant, el darrer capítol em va fer plorar (i l’han eliminat de la peli!), no se’m va fer gens llarg i es contava més sobre el misteriós príncep del títol! Perquè, què aporta l’afirmació final de “I am the half-blood prince”? Res, absolutament res!

No val. Està molt malament que facin això. Els fans de HP han crescut i, els que ja érem grandets des del començament, volem més! Com ja he dit, hi ha moltes coses que m’agraden d’aquesta sèrie, visualment aquesta peli és fantàstica, insuperable, però aquesta vegada he notat una falta de química entre alguns personatges que m’ha sorprès (negativament), malgrat les suposades hormones adolescents. De fet, els personatges són menys ells mateixos que mai.

A aquesta pel·lícula li falta passió. És, simplement, una part més d’una maquinària (la saga HP) que funciona perfectament, una peça preciosa de rellotgeria, d’un rellotge fabulós, que l’han feta perquè encaixi a la perfecció i que faci la seva funció. I prou. No té l’emoció, la passió, la fantasia que, crec jo, tota peli de HP hauria de tenir. O sí, tal vegada sí la té, però no és suficient. Repeteixo, volem més!

Així i tot, vaig gaudir de la peli bastant, però és cert que cada vegada pensava que amb la següent escena, al següent moment, tot tornaria ser fabulós, tot seria magnífic i tornaria sortir del cinema bocabadada. Idó no.

Llàstima.

Menys mal que sempre ens quedaran alguns personatges que, tot d’una apareixen en escena, fan que la peli guanyi molt. Com per exemple, Snape. O Luna. I podria dir el mateix de Dumbledore, però des de què canviaren a l’actor que l’interpreta (per motius més que justificats, és clar!), no és lo mateix.

Sempre ens quedarà confiar en les següents pelis. O revisar les velles. O, especialment, rellegir els llibres.