A sa Dragonera

Diumenge passat vaig canviar d’illa per unes hores i vaig pegar un bot a sa Dragonera.

Feia més de 10 anys que no trepitjava aquesta illa, que m’encanta mirar tant sigui des de terra com des de la mar, així que va ser tot un goig tornar-hi. Feia calor, molta calor, així que ja des d’abans d’arribar tenia descartat la pujada al far de na Pòpia: això convé fer-lo amb temperatures més baixes. Però el passeig fins al far de Tramuntana va ser molt agradable (i calurós) i les vistes molt maques, tal vegada no tan espectaculars com les recordava, però havia una mica de calima així que la costa nord de Mallorca no lluïa en tot el seu esplendor. Llàstima.

He d’admetre que Dragonera no m’atreu tant con Cabrera, que no la sent ni tan màgica ni tan increïble, però hi ha un parell de detalls que fan Dragonera per jo especial. Un és la peculiar història del Far Vell, construït a més de 300 m d’altitud al segle XIX i desmantellat només 60 anys després perquè quedava ocult freqüentment pels núvols i la boira. Que no és romàntic això? A jo em pareix totalment fascinant... Una altre cosa és l’exquisit llibre “Como bestia que duerme” de Camilo José Cela Conde on aquesta illa es converteix en un personatge més. I finalment, la seva peculiar història durant el darrer segle, quan va estar a punt d’acabar urbanitzada i, gràcies a una intensa campanya ecologista, es va evitar, acabant com a Parc Natural a l’any 1995. Sobre això, m’ha fer molta gràcia veure una foto antiga del port i comparar-la amb una molt semblant que vaig fer jo: no hi ha edificacions noves, ni ampliació del port ni res de res. Quin goig que després de tant d’anys les coses es mantinguin tan semblants.

M’agradaria tornar-hi, amb menys calor, per pujar fins a na Pòpia i per visitar la cova del Moro i descobrir molt més detalls d’aquesta illeta tan propera.

Ah, i vaig fer moltes fotos! En deixo un parell.