El millor de gaudir d’unes vacances inesperades és precisament això, que les gaudeixes quant menys t’ho esperes. El pitjor és que quan marxes, ho fas tan sobtadament que deixes moltes coses pendents, i no gaudeixes tant de les vacances com s’ho mereixen.
Uns dies a La Garrotxa, passejant per volcans, retornant a pobles i ciutats conegudes i apreciades, descobrint nous indrets, assaborint la fabulosa gastronomia,... No em puc queixar d’aquestes vacances, no.
Però sí, he d’admetre que han tingut un punt estrany, tal vegada precisament per això, perquè eren inesperades i em sentia una mica fóra de lloc. Però podria repetir ara mateix!
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Per terres gironines
Publicat per illa a 20:12
Etiquetes de comentaris: fotografia, viatges
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada