Un parell de pel·lícules

Fa bastant que no escric gens sobre pel·lícules així que crec que ha arribat el moment d’escriure sobre les dues darreres que vaig anar a veure abans del meu darrer viatge.

Crec que el primer que vaig dir després de sortir de veure “¿Qué les pasa a los hombres?” de Ken Kwapis és que s’hauria d’haver dit “Què les passa a les dones?” (o què ENS passa a les dones?). Realment, li podrien haver cercar una traducció millor al seu títol original (He’s just not that into you). En qualsevol cas, em va agradar molt aquesta peli. De fet, la tornaria a veure. Un conjunt d’actors boníssims, un punt de vista una mica diferent (entre còmic i dramàtic) sobre diferents històries d’amor i una bona lliçó per fer-nos reflexionar sobre l’amor i l’amistat. Són tan variades les històries i tan diverses les possibilitats que presenta aquesta peli que és quasi impossible que no et sentis identificada amb alguna d’elles. Mentre veiem la peli, vàrem intercanviar més d’una mirada de complicitat amb les amigues i en més d’un moment feia ganes de treure un quadern i prendre notes! Fins i tot ara, em recordo de moltes seqüències i converses de la peli. Sense dubte, aquesta és una bona radiografia de les relacions entre dones i homes envoltant la trentena. Per cert, que el director d’aquest peli està rodant ara una que només pel seu títol (Everybody loves whales) ja val la pena veure-la!

Veure “Si la cosa funciona” de Woody Allen va ser una experiència estranya. Vaig anar a una sessió molt tardana, cosa que normalment no faig, i això va provocar que em perdés part de la història (manera subtil de dir que vaig fer qualque becada). Sí, ho sé, és vergonyós confessar una cosa així, sobre tot una cinèfila com jo, però no eren hores i havia d’haver deixat la peli per un altre dia. Però m’agrada molt Woody Allen i pensava que aguantaria malgrat l’esgotament que duia damunt. Aquesta és una peli divertida, amena, agradable i entretinguda. Vaig riure i vaig sortir somrient del cinema, però juro i perjuro que m’hagués agradat molt més si l’hagués vista a una hora menys intempestiva (per a jo!). Una cosa que m’agrada molt de Woody Allen és que les seves pelis pareixen molt simples, quan en realitat són molt complexes.