Me'n vaig a Venècia

Com ja he dit qualque pic, les casualitats de la vida em sorprenen.

Fa ara un any, estava jo en mig del meu periple per altres mars illenques (un periple, per cert, ben farcit de moments tan casuals com surrealistes o molt surrealistes), en ple exili cretenc. Entre altres coses, a part de gaudir feliçment de la vida, em vaig dedicar a llegir (i aprendre) una mica sobre la història de Creta (cosa inevitable si passes qualque estoneta mirant pedres i altres restes històrics). Una de les coses que vaig descobrir va ser que, durant més de 400 anys, Creta va estar sota domini venecià. Lleons alats per multitud de monuments, ports deliciosos en ciutats màgiques i noms d’origen italià (com Spinalonga) són ben testimoni d’això.

Doncs d’aquí una estona, un any després, me’n vaig a conèixer Venècia.

Casualitats de la vida.

Sense voler-lo, els records cretencs tornen a la meva vida. Quina meravella.

Me’n vaig a una reunió, però aprofitaré per anar-me’n dos dies abans per fer turisme i gaudir de la ciutat. I fer fotos.

A la foto, lleó alat, símbol de Venècia (en realitat, símbol de Sant Marc, patró de Venècia), a la fortalesa veneciana d’Heraklion (Creta), fa ja més d’un any.