"Avatar" de James Cameron

En aquest darrers temps que anar al cinema ha passat per jo de ser un esdeveniment habitual a un esdeveniment excepcional (i encara no sé ben bé perquè), crec que hauria de triar més les pel·lícules que vaig a veure. Però clar, la pel·lícula més taquillera de la història s’ha d’anar a veure. Sobre tot si les opinions que has sentit són contradictòries: això, per jo, és més atractiu per decidir-me per una peli o una altra i no que sigui més o menys taquillera, la veritat.

James Cameron és un megalòman. Això, crec jo, es indiscutible. I crec que és una característica que, en una altra professió, seria un desastre. Però un director de cinema megalòman no és tan greu: de fet, una de les funcions del cinema és fer espectacle i, la veritat, trobo que Cameron en sap molt d’això de fer espectacle.

Però, sincerament, per jo el cinema és més que espectacle. Sí, Avatar és espectacular. I prou. Sincerament, després d’una hora de pel·lícula estava ja fins als nassos dels homenets (i donetes, per això de ser políticament correcta) blaus i pensava “no pot ser que la història sigui només això!!”. Amb uns diàlegs que pareixen escrits per un nin de 12 anys i una història que el cinema ha contat una i mil vegades (invasors dolents, envaïts bons, invasor bo que s’alia amb els envaïts bons, ben endreçat amb un parell de científics frikis), lo únic que faltava és que la peli no fos espectacular... Molta història pseudo-espiritual i pseudo-ecologista, però el missatge final és massa infantil i poc subtil.

Vuit euros i mig de peli. Perquè la vaig veure en 3D. I bé, no seré jo qui critiqui el sistema 3D, però només vaig trobar un parell escenes on valgués la pena, perquè a jo tot el rotllo aquest bèl·lic i d’explosions espectaculars no m’atreu gens. I a més, qualcú no s’ha adonat que les ulleres per veure en 3D són molt incòmodes per la gent que ja duu ulleres? Idó, ho són! El millor de tot, sense dubte, el moment en el qual Sigourney Weawer diu allò de “He de pensar en agafar unes mostres”. Jajaja! Sí, senyor, els científics som així de frikis. I què?

He d’anar més al cinema. Així almenys augmentaré les probabilitats de veure una pel·lícula que m’agradi. Visca el pensament científic!