A la llotja de Palma

Una de les coses bones de la meva feina (a part de permetre’m viatjar a llocs fascinants com ara Xipre, Venècia o Escòcia) és la possibilitat d’anar a llocs no habituals pel ciutadà normal. O almenys a llocs on una persona que no es dedica a la investigació marina no aniria mai, bé perquè no té cap interès o bé perquè no té la possibilitat. Perquè, a qui se li acudeix aixecar-se de bon dematí per anar a visitar la llotja de peix més important d’Europa? Realment no és una visita turística habitual, però nosaltres, els científics, tenim un puntet friki...

L’altre vespre vaig anar a la llotja de peix de Palma. Durant el temps en el que sortir a la mar era una part habitual de la meva feina, les meves visites a la llotja eren bastant freqüents. Però ara que em dedico més a la feina d’ordinador i a anar a reunions a llocs més o menys interessants, això del treball de camp (o hauria de ser treball de mar?) és molt més esporàdic. He conegut la llotja de bon dematí, quan hi ha la subhasta. També a mig dematí quan les oficines estan en marxa. I d’horabaixa, quan arriben totes les barques de bou a descarregar caixes i caixes plenes de peix. Però mai no hi havia anat de nit.

Idó la llotja de Palma, després de mitjanit, és un lloc tranquil, ambientat amb música pop, on el personal es dedica a treure els palets plens de caixes, que s’han ficat a la gelera unes 8 hores abans i col·locar-los perquè estiguin a punt per a la subhasta, que comença de ben dematí (devers les 4). És un goig això d’anar a la llotja. Trobar noms de barques conegudes, en les que m’he marejat o he gaudit d’un dia meravellós de feina en mig de la mar. Veure caixons plens del divertit jonquillo, de la valuosa gamba vermella o de l’habitual lluç. Cercar entre munts de caixes les espècies que vols mostrejar. Localitzar, oh, sorpresa, caixons sencers de gamba blanca, una espècie amb unes abundàncies que oscil·len de forma fascinant. I dic fascinant perquè segurament no són degudes a l’explotació pesquera sinó a qualque factor ambiental que, de moment, se’ns escapa. I és clar, fer una estona de feina, mesurar uns quants escamarlans. I descobrir que enyor moltíssim el treball de camp (i de mar). I recordar que, realment, la meva feina m’encanta.