"Déjà vu" de Tony Scott

Per culpa d’aquesta pel·lícula, vaig començar la setmana passada de la pitjor de les maneres possibles: morta de son i emprenyada amb el món en general. La vaig veure a la tele, cosa curiosa perquè darrerament miro molt poc la tele i molt menys per veure pel·lícules.

Però és clar, una que és fan tant del cinema com de la ciència ficció ho va tenir molt fàcil per enganxar-se a aquesta pel·lícula de´n Denzel Washington. Un agent ATF (que no sé el que és, però deu ser un agent especial important) és encarregat de descobrir pistes sobre una explosió d’un ferry. Al mateix temps, una dona apareix assassinada a prop del lloc de l’explosió. Entre els seus nous col·laboradors, hi ha un grup que és capaç de mostrar-li imatges de 4 dies abans de l’explosió. A partir d’aquí, el que pareixia una història de bombes i terrorisme es transforma en una pel·lícula de ciència ficció al·lucinant.

Qui no ha sentit mai un déjà vu? La sensació aquesta de “això jo ja ho he viscut?”. Idó aquesta peli juga amb el passat i el present, amb la idea de que aquesta sensació no és un joc de la nostra ment, sinó que pot tenir una explicació més o menys raonable. Passat, present, futur, predeterminisme, possibilitat de canviar el futur,... tot això és el que hi ha en aquesta peli.

Em va agradar molt aquesta peli! L’argument i la història m’enganxaren, però a més és que visualment és molt atractiva. De fet, em va recordar molt, en part de la trama, però també per tota la part de fotografia, a “Flashforward” (la sèrie de tv vull dir). Quina llàstima! Jo que em pensava que els de “Flashforward” almenys havien estat originals en el tractament visual de la història i no, veig que ni en això...

Una peli molt recomanable!

Avui, actualitzo des de Barcelona. Però això és una altra pel·lícula que ja serà contada en el seu moment.