Sobre articles i revisors

Una de les feines més ingrates del món científic és la revisió d’articles científics. Bé, escriure un article també és una feina bastant ingrata, perquè són anys i anys resumits en unes poques pàgines, de les quals ni tan sol tens els drets d’autor. Però lo de revisar els articles dels altres tampoc no és una cosa massa divertida.

I no és divertida per vàries raons. Primer, perquè un editor d’una revisa s’adreça a tu perquè revisis un article sempre ho fa en el moment menys oportú: quan estàs a ca teva malalt o estàs en mig de la mar o tens tones i tones de feina acumulada als teus voltants. I, és clar, dius, “idó passaré”. Però, també és clar, no pots passar sempre de revisar perquè, si tothom passés, no es publicaria res! I el pitjor de tot és quan l’editor et coneix personalment... com li dius que no, que no te fa gens de ganes revisant articles d’altres sense quedar malament?

Revisar articles dels altres no és una feina gens agraïda: ningú no sap que ho fas i ningú no sap el (molt de) temps que li dediques. Vull dir, li pots comentar a un col·lega “estic revisant un article” però això... per què et serveix? En aquests anys que duc a la ciència, malgrat encara sóc bastant novell, ja he revisat una desena d’articles. I, realment, hi aprens molt, sobre tot aprens el que no has de fer. Però a nivell pràctic, a nivell curricular, no serveix per res. Jo sempre tinc el dubte de posar o no posar les revisions al meu curriculum perquè... què passa si arriba en mans d’un dels autors que he revisat? Quant menys, crearia una situació estranya i potser incòmoda.

Un altre tema és la confidencialitat. En general, els revisors oculten (o ocultem) la seva identitat perquè, en el fons, el món científic marí és molt petit i tots o ens coneixem o hem sentit parlar de. Clar, això té una doble vessant: el revisor té l’avantatge de poder posar a parir (o exalçar) el treball que està revisant, sabent que l’autor no sabrà mai qui és. Però igualment, no hauria de tenir dret l’autor de la seva confidencialitat? És a dir, què passaria si els revisors fessin la seva feina sense sabre a qui estan revisant? Crec que aquest punt seria molt interessant perquè quan d’articles mediocres es publiquen només perquè un dels seus autors és una eminència? I, al contrari, quant d’articles bons acaben publicats en revistes de poc (o gens) prestigi perquè els seus autors són novells?

Bé, vos deixo, que enlloc d’escriure això hauria d’estar revisant un article.

La foto, que no té res a veure, és de l’altre dia a prop d’una caleta a la serra de Tramuntana.