En l'estiu

M’encanta arribar prest a la platja, amb poca gent i amb l’arena i l’aigua com acabades de posar per jo.

M’encanta nedar en aigües calmades, tranquil·lament, sense presa, sense esforç, sense objectiu.

M’encanta sentir la calor del sol torrant la meva pell.

M’encanta notar l’aigua freda de la mar després d’una estona al sol.

M’encanta escoltar els sons de les ones rompent a prop dels meus peus.

M’encanta el tacte de l’arena banyada, just a la vora, on s’enfonsen els peus feliçment.

M’encanta l’olor a crema protectora solar mesclat amb l’olor a saladina.

M’encanta veure peixets nedant als meus voltants.

M’encanta sentir l’embat bufant a l’hora justa, en la qual el sol ja crema quasi massa.

M’encanta mirar l’aigua transparent, turquesa, blava o verda.

M’encanta notar els cristalls de sal damunt la meva pell, quan l’aigua ja s’ha eixugat.

M’encanta trobar-me granets d’arena entre les pàgines dels meus llibres en tornar a casa.

M’encanta l’apatia de l’horabaixa a casa després d’haver passat el dia a la platja.

Estiu... no te’n vagis!

Avui, la banda sonora la posa Antònia Font amb "En s'estiu".

I la foto, la poso jo. Es Carbó, Mallorca. Un dia qualsevol. En l’estiu.