"The return" de Victoria Hislop

Vaig comprar aquest llibre a la meva llibreria favorita d’Heraklion (Creta), durant la meva darrera visita a l’illa, fa quasi tres mesos. El vaig comprar per varis motius. El primer, perquè ja havia llegit un altre llibre de la mateixa autora, “The island”, i em va encantar. El segon, perquè em feia il·lusió dur-me (una vegada més) un record en forma de llibre (i van tres) de l’illa que va ser el meu llar durant quatre mesos. I el tercer, perquè em feia curiositat com contaria una anglesa una part molt recent de la història espanyola. A més, no vaig poder evitar caure en l’obvietat més curiosa: llegir un llibre en anglès, comprat en una llibreria grega sobre història espanyola. És o no és surrealista?

“The return” té moltes coses en comú amb “The island”: en ambdues històries la protagonista és una jove anglesa, d’origen mediterrani (Grècia, Espanya), amb problemes sentimentals amb la seva parella, que viatja a la terra natal de la seva mare. Allà, una persona de major edat li conta la història d’una família més o menys relacionada amb la seva pròpia història. Aquí hi ha una diferència minúscula entre les dues històries: mentre que en “The island” la relació present-passat està clara des del principi, a “The return” aquesta relació no s’aclareix fins als darrers capítols (i ---alerta, spoiler!--- he de dir que és totalment esperada).

Una altra cosa en comú entre els dos llibres és l’important paper que juguen els conflictes bèl·lics en les dues històries, encara que amb petites diferències: la batalla de Creta en “The island” i la Guerra Civil en “The return”. Això sí, trob que a “The island” la Història és el transfons de la vida de la família protagonista, mentre que a “The return” és pràcticament la part principal del llibre, la que altera i canvia totalment les seves vides.

M’ha agradat molt aquest llibre, jo crec que tant com “The island”. A diferència d’aquell, en aquest no conec la majoria d’escenaris en el qual es desenvolupa la història (ben curiós, ja que estan a molt menys quilòmetres de distància que l’altre), però sí que coneixia també una mica la història. I, a l’igual que amb l’altre llibre, m’ha agradat molt conèixer més d’una història tan propera en el temps i en l’espai, però que de vegades pareix molt llunyana. Curiosament, poc abans d’acabar el llibre vaig veure un reportatge en el qual es mostraven imatges d’algunes de les escenes que també es relaten al llibre. Era ben estrany això de veure en imatges reals lo que en el llibre estava novel·litzat.

Això és una cosa que m’agrada molt d’aquestes novel·les amb transfons històric, que aprens moltes coses de la Història sense avorrir-te. Història no era precisament la meva assignatura favorita a l’escola, perquè no trobava sentit memoritzar noms i dates, però he descobert que m’encanta conèixer la Història a base de novel·les, perquè crec que lo important és veure com vivien aquells esdeveniments la població, la gent, com era el seu dia a dia en els moments que considerem “històrics”, com lis va fer canviar les seves vides, la seva rutina. I així és com m’agrada aprendre Història.